Pensava protegir dels meus problemes al món.
Pensava que jo mateix podria solucionar-los.
Però a vegades no és tan fàcil.
A vegades és inevitable transmetre l’inevitable.
I quan la bombolla s’esquerda i explosiona,
encara que res no és bondadós o mesquí,
si oblides els perquès, ignores el no-res,
res no és mesquí.
Per què ens cobrim els ulls amb tela d’aire,
i ens imaginem en un lloc llunyà,
però el sabem proper.
L’autoengany ens enganya.
I sortir-ne és més difícil que entrar-hi.
Carles.