I com anava dient…

Hi tornem

…Que trobes a faltar la teva gent.

Que de cop te n´adones que ja fa més de cinc anys que has marxat. Que cada dia que passa perds algú. Que no torna.

En gran part és culpa meva. O potser dels dos. O potser ningú n’és responsable, però sigui com sigui, aquí estem. O millor dit, hem deixat d’estar.

Tot d’una un dia, hem deixat d’estar. I sense premeditació ni alevosía. Sense enuig, sense rencor. Només un petit pessic de deixadesa i puf! Qui erem tu i jo?

Què hi feiem?

En realitat no hem oblidat, no del tot. Hem penjat el cartell de /tancat/ i hem marxat de vacances. Però començo a notar corrent d’aire. El fred ja torna.

I el fred em porta records d’escalfor. Records nostres. Records d’estiu.

L’estiu. I nosaltres. Si, tu i jo.

I doncs… Hi tornem?

Esta entrada fue publicada en Prosa y Poesía y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.