No he d’explicar res

No he d’explicar res.

Avui he vingut a dir que no he d’explicar res. Fa un temps era capaç de somiar despert i d’imaginar-me mons màgics només tancant els ulls.

Avui quan tanco els ulls veig silenci i foscor. Com a mínim puc tancar els ulls, fins fa poc encara em feia por.

Els fantasmes, sempre els fantasmes.

Si m’endinso en els records encara puc trobar fotografies – cada cop són menys –, però és curiós com el que més recordo és el so del somriure. A vegades si m’esforço suficient sóc capaç de dibuixar una veu.

Però no vull perdre el fil del que anava a dir: No res.

I del no-res crec que vaig somiar amb tu. Crec recordar que semblaves molest, com si fes tard a la cita. Però vaig perdre els detalls del moment al cap de poques hores, com és habitual.

En el fons sé que ja ens va bé mantenir aquesta relació esporàdica i esmunyedissa. Per molt que ens trobem a faltar, com a mínim som capaços de trobar-nos.

I quan no som capaços de trobar-nos, m’agrada tancar els ulls i que el silenci de la foscor es trenqui per la teva rialla.

Avui havia vingut a dir que no hi havia res a dir. Però mentre escolto la teva rialla, amb els ulls mig tancats, no puc evitar murmurar el teu nom.

Felicitats Papito.

Esta entrada fue publicada en Personal, Prosa y Poesía y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

1 respuesta a No he d’explicar res

  1. elisenda dijo:

    Segueix escribint, tens un do.
    Carles pare (com et deiem a la familia Arias), felicitats!
    Petons

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.