Quina decepció.
Aquest és el sentiment amb el que ja fa uns dies m’aixeco. I això que ho visc des de la llunyania. Escolto la ràdio periòdicament i llegeixo els diaris. Estic al dia de tot el que passa, i no puc deixar de pensar una cosa… Quina decepció.
I és que aquest és el camí cap al que estem anant, cap a la decepció.
Senyors de la CUP, què coi estem fent? Puc entendre la decisió de voler mantenir la coherència durant un cert temps però ja n’hi ha prou.
Estem posant en risc un procés únic que des de fa mesos en comptes de fluïr està encallant-se en cada petit pas que donem. Ens estem creant problemes on no n’hi hauriem de tenir.
Una cosa són negociacions i l’altre són negatives.
Per què no us n’adoneu que tancar-se en banda en una cosa com aquesta és caure en el mateix error que cau el govern del Partit Popular?
Ens queixem de que Mariano Rajoy només respon amb negatives les peticions de la Generalitat i del poble català, però… No estem caient en el mateix parany?
Junts pel Sí tenia com a candidat a president, Artur Mas. Recordem que no és Convergència i Unió, Esquerra Republicana per Catalunya o un conjunt d’independents. Estem parlant d’alguna cosa més, una unió de forces de tots tipus i colors amb el sol objectiu de fer camí cap a la independència. A les eleccions obtenen 62 diputats. Perquè Mas sigui president, es necessita un mínim de 64 vots a favor.
La CUP per altra banda, en té 10 i al seu programa electoral un dels punts importants era que no investirien president a Artur Mas.
Què és més coherent, que dos diputats de la CUP votin en contra del seu programa o que ho facin 62 de Junts pel Sí?
És el moment de negociar, sí, però amb intel·ligència.
I el que estem fent no és intel·ligent. Al contrari, és bastant pobre a nivell de projecció de futur. És una situació que ens porta cap a perdre força i energia on no l’hauriem de perdre. Perquè hem de recordar que el govern d’Espanya tot just comença ara l’ofensiva… I pràcticament abans de començar el conflicte nosaltres ja arribem vençuts al camp de batalla.
Així que si-us-plau, us prego, deixeu-vos d’històries. La gran majoria de catalans va votar Artur Mas com a president, oi? Doncs som-hi, ens agradi més o menys. Passem aquesta vergonyosa pàgina. I avancem. Cap a on? Cap a terreny inexplorat. Però si-us-plau, no ens quedem aquest terreny de misèries i decepcions.