I ja acabo amb aquests petits retalls desendreçats.
Ja hi tornen amb somnis d’estrelles, innocentment maquillades d’ombra i d’espera…
Conscient.
El cos es va estremir només tocar-lo.
Sentir-lo… Les idees es barrejaven mentre els somnis fluïen dolçament.
Subconscient.
Llavors la foscor, la extranyament càlida foscor, va invadir cos i ànima.
Aquella vida havia arribat a la seva fi.