Saltar al contenido
Portada » Retalls d’ansietat II

Retalls d’ansietat II

Continuo l’aventura de sobreviure.

M’he despertat després de dormir quatre hores amb el cor a cent. Menjo alguna cosa i em prenc una pastilla a veure si puc tornar a dormir. Em costa però sembla que si.

***

Ja no se si estic depre o és pura ansietat, sigui com sigui ara em costa molt més fer el que vull. Ara m’és més difícil tirar endavant, però ho aconseguiré.

***

Es com si tot el que hagués passat fins ara fos molt més light. Confirmo que dec estar mig depressiu i per això em costa més superar les meves pors.

***

Em sento inútil, com si no pogués fer res per millorar. No se què més fer.

***

Em sap tan de greu no ser capaç de controlar-ho, no només per mi, sino perquè no vull que pateixi més gent per causa meva. Això em fa plorar. Això i quan penso en tots els problemes de la resta de persones que es preocupen a més a més per mi.

***

El segon dia per la tarda després del «Retorn del Xungu» sembla que estic una miqueta millor.

***

He intentat baixar al carrer però m’ha tornat a agafar només arribar a mitja cantonada. He hagut de tornar a pujar a casa.

***

No he aconseguit sortir. Ploro perquè em sento limitat i perquè veig que no puc fer el que els demés volen que faci. No tinc forces per fer-ho. I se que m’aniria bé sortir.

***

Ploro perquè em sento sol, no físicament, ja que estic acompanyat tot el dia, sino perquè em sento diferent. Ningú pot sentir el que m’està passant, ja que és el meu propi cap el que està jugant amb mi. Em sento sol i potser per això també ploro.

***

Però avui ja estic plorant per plorar. Ploro quan m’agafa l’angoixa i ploro quan no se que fer. ploro quan em poso nerviós i quan penso que preocupo a molta gent. Ploro perquè no em veig tan fort com els demés em veuen. Ploro i m’angoixo per les pors que em persegueixen i cada cop estan més a prop. Estic lluitant constantment per allunyar-les.

***

I ploro perquè he faltat a masses aniversaris i dinars, perquè no he felicitat els qui m’estimen quan feien anys, ploro per haver-me oblidat de coses importants i sobretot ploro per ser només una ombra del que era fa un parell d’anys.

***

No fumo perquè m’ha entrat la paranoia de que això m’accelera el cor, així que m’han regalat un cigarret electrònic d’aquests que després de 500 calades el tires a les deixalles. Doncs ja que estem… Deixarem de fumar, no? Perquè si ja fumava 3 o 4 cigarrets al dia… Més no puc reduïr!

***

Demà estaré millor. N’estic segur. Avui he estat millor que ahir. Potser simplement m’ha vingut la plorera per tot aquest temps que porto aguantant-me. Però des de ja fa uns dies penso que el millor és ser real. I en aquest aspecte vull ser-ho, sóc tal com sóc i, com diria l’Ernesto Camela, «ya me conocéis los que me conocéis».

Fins demà.

Carles.

Etiquetas:

1 comentario en «Retalls d’ansietat II»

Deja una respuesta

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.