Retalls d’ansietat

Passo a net els retalls d’aquests dies que no m’he trobat bé. No te cap gràcia literària ni cap historia oculta. Son teràpia per mi.

***

Estic molt millor, però qualsevol cosa que em produeix un sentiment o que em posa una mica nerviós fa que s’activi de nou.

Exemples:

• Anar amb cotxe com a copilot i veure la guàrdia civil, tot pensant en que ens parin i haguem fet alguna cosa malament.

• Qualsevol canvi sobre el que tingui jo al cap. Per exemple, si m’han dit que aniríem a cert lloc i al final canvien d’opinió i anem a cert altre. O si hem de fer una cosa i n’acabem fent un altre.
• En un ambient tancat en el que algú està fumant hash o marihuana, en uns 20 minuts el cor se’m comença a posar a 100. I això em sol durar més d’una hora encara que em prengui la pastilla. La «ressaca» d’ansietat d’aquest tipus em dura al menys una setmana. Però és pitjor com em deixa després… Molt més insegur del que estava abans. Ara ja ho tinc clar, ho hauré d’evitar.

***
Em sol agafar durant els àpats, abans o després però sempre a l’esmorzar, dinar o sopar (al menys és el més habitual.

***

Tinc la seguretat que estic millor i que no he anat marxa enrere. Però llavors m’agafa, moment en el que em venen els dubtes un altre cop. La majoria de vegades ho puc superar sense problemes, però últimament ni les tècniques que tinc per defensar-me ni les pastilles m’estan funcionant.
***

• Tècniques que intento per solucionar-ho:
• Tècniques de respiració
• Córrer
• Olorar essències antiestrés
• Imaginar un lloc tranquil al camp.
• Plorar.
• Tocar la guitarra mentre canto i em desfogo.
• I en última instància, prendrem mitja pastilla.

***

A Galicia, que l’any passat em va anar tan bé per desconnectar, aquest any, cinc dels vuit dies que hem estat m’he hagut de prendre mitja pastilla, dos dies me’n vaig prendre una sencera i ni així em va funcionar cap dels mètodes anteriors.

***

A mi m’agafa que el cor se’m posa a cent i em mig marejo i algunes vegades m’agafen com punxades musculars a la part del braç esquerra o de l’espatlla. A més la digestió se’m fa molt molt lenta.

***

• Dissabte 28 d’agost: Aquí va començar la grossa. Vaig prendre’m 1 mitja pastilla.
• Diumenge 29 d’agost: 1 mitja pastilla.
• Dilluns 30 d’agost: 2 mitges pastilla.
• Dimarts 31 d’agost: Esbarjo.
• Dimecres 1 de setembre: 1 mitja pastilla.

***

Galicia: 5 dies de 8 xungo.

Encara que ja ho hagi dit, un parell de dies em vaig prendre dues meitats de pastilla i no em van fer efecte.

***

Començo a tenir por a nivell mèdic, jo crec que a causa de l’efecte d’acceleració del cor que em va passar dissabte passat amb l’ambient de canut.

***

No m’aproparé a cap canut en mooooolt de temps.

***

Tres hores plorant. Estic millor, tinc més defenses però sembla com si ella alhora hagués trobat la forma de créixer conforme jo anava creixent:

***

Tot just havia planejat els següents mesos: carnet de conduir, acadèmia d’anglès, gimnàs i universitat. Però també he d’admetre que buscant per internet informació sobre l’ansietat vaig trobar que deien que el cànnabis augmentava les pulsacions del cor. Greu error per part meva ja que per això crec que dissabte passat em va pillar la grossa.

***

Fumar(tabac) em senta fatal. Em fa por fumar per si les mosques no m’agafa alguna cosa estranya al cor. És com si tornés a pensar que alguna cosa no va bé dintre meu, no de cap, sino de cos.

***

I ara, mentre estic passant a ordinador tots aquests gargots que he escrit a la llibreta em dono compte de com el procés d’ansietat es desenvolupa. No he tingut cap tipus de pretensió escrivint aquestes línies aquí. Només ho he volgut fer com a teràpia personal. I realment sembla que al menys una miqueta, m’ha funcionat.

Esperem que pugui tornar a escriure aviat i no siguin retalls d’ansietat el que us expliqui, sino de somriures.

Carles.